RESEÑA BILINGÜE (Català-Español)
Título: Al final del carrer 118
Título original: Al final de la calle 118
Saga: -
Autor/a: Clara Cortés
Traductor/a: Emma Porrata
Editorial: Plataforma Neo
Año de publicación: 2015
Edición: Tapa blanda con solapas
Nº páginas: 347
Precio: 16,90€
Precio: 16,90€
Viure al final del carrer 118 no és fàcil.
La mare de la Valeria i la Raven les va abandonar fa anys sense donar explicacions i totes dues han hagut d'aprendre a guanyar-se la vida. Mentre que la Valeria té una feina insignificant com a model, la seva germana recorre la ciutat a la cerca d'homes als quals seduir per pagar el lloguer a canvi dels seus serveis. La Valeria es pensava que tot continuaria així per sempre... fins que va escoltar la música d'aquell noi al final del carrer, a la vora de casa seva, i les seves mirades es van creuar. Des d'aquell moment un seguit de curioses coincidències portarà els personatges d'aquesta novel·la a canviar les seves vides com mai no s'haurien imaginat.
Al final del carrer 118 és la novel·la guanyadora de la tercera edició del premi literari La Caixa/Plataforma i, em cridava l'atenció l'edat que tenia l'autora en aquell moment: 18 anys. Tot això, juntament amb el tema que es tracta entre línies a la novel·la (la prostitució) va fer que estigués a la meva wishlist des de que es va publicar. Em vaig oblidar d'aquest llibre fins que el vaig veure a l'aparador de la meva llibreria preferida i el vaig comprar. No recordava de que tractava, el que va fer que el comencés a cegues però amb altes expectatives.
La novel·la es centra en la difícil vida de la Valeria, una noia de 17 anys. Des de que la seva mare va abandonar-les sense deixar res, ella i la seva germana Rachel viuen en un motel al final del carrer 118 treballant de model i de prostituta, respectivament, per sobreviure. Un dia que la Valeria passa per davant l'orfenat, escolta cantar un noi que hi ha al pati, i sorgeix una bonica amistat que ensenyarà a la Val que no tot a la vida és dolent.
La Valeria es va veure obligada a deixar els estudis i treballar com a model comercial per a poder aportar una mica de diners a casa. Al principi no em va caure gaire bé; es mostrava antipàtica i a la defensiva quan parlava amb en Simon, però de mica en mica es va obrint i expressant els seus sentiments, el que fa que empatitzem amb ella davant la dura situació que viu.
La Rachel, poc després que la seva mare les abandonés, i només sent una adolescent, es va convertir en la Raven, i va començar a sortir al carrer a prostituir-se per guanyar diners i així poder sobreviure i treure endavant aquesta família de dos. L'alegre i carinyosa Rachel es va convertir en una Raven freda i antipàtica, una noia totalment trencada per tot el que ha viscut i que amaga un secret que la trenca del tot. Si bé al principi no em queia gaire bé, m'ha passat com amb la Valeria: a mida que he anat coneixent la seva història he anat empatitzant, i fins i tot he arribat a connectar més amb ella que amb la Valeria, que al seu costat es queda una mica sosa, sense tant transfons.
En Simon, l'únic que il·lumina la vida de la Valeria, és un noi adorable que fa tot el possible per ajudar-la i intentar aconseguir alguna cosa millor tant per ella com per la seva germana.
Una de les coses que més m'ha agradat de la novel·la, sens dubte, és com escriu la Clara Cortés. Té un estil molt personal, amb moltes comes, rimes, és un estil molt poètic. Malgrat la seva joventut, desenvolupa la història d'una forma molt madura, sobretot tenint en compte els temes que tracta: prostitució, depressió, etc. Clara Cortés té una manera d'escriure senzilla però profunda que, si bé fa que la història sigui lenta, enganxa molt.
És una novel·la dura, realista. Ens parla dels canvis que fa la vida, que a vegades són tan inesperats que la canvien completament. El final ha sigut completament inesperat, i he de dir que no m'ha agradat gaire, o si?. Quan ho he llegit he dit NO POT SER!! Però al llegir el que passa després no m'ha acabat de decebre, així que podria dir que m'ha deixat un gust agredolç.
En conclusió, Al final del carrer 118 és una novel·la realista que tracta temes molt durs. Malgrat que es desenvolupa lentament, enganxa, i és que l'estil de l'autora és únic. Si bé és una novel·la que no m'ha aportat res nou, la recomano per desconnectar de novel·les més pesades.
Al final de
la calle 118 es la novela ganadora de la tercera edición del premio
literario La Caixa/Plataforma y me llamaba la atención la edad que tenia la
autora en ese momento: 18 años. Todo eso, junto con el tema que se trata entre líneas
en la novela (la prostitución) hizo que estuviera en mi wishlist desde que se
publicó. Me olvidé de este libro hasta que lo vi en el escaparate de mi librería
favorita y lo compré. No recordaba de que trataba, lo cual hizo que lo empezara
a ciegas, pero con altas expectativas.
La novela se centra
en la difícil vida de Valeria, una chica de 17 años. Desde que su madre las abandonó
sin dejar nada, ella y su hermana Rachel viven en un motel al final de la calle
118 trabajando de modelo y de prostituta, respectivamente, para sobrevivir. Un día
que Valeria pasa por delante del orfanato, escucha cantar a un chico que hay en
el patio, y surge una bonita amistad que enseñará a Val que no todo en la vida
es malo.
Valeria se vio
obligada a dejar los estudios y trabajar como modelo comercial para poder
aportar un poco de dinero a casa. Al principio no me cayó demasiado bien; se
mostraba antipática y a la defensiva cuando hablaba con Simon, pero poco a poco
se abre y expresa sus sentimientos, lo que hace que empaticemos con ella ante la
dura situación que vive.
Rachel, poco después
que su madre las abandonara, y siendo solo una adolescente, se convirtió en
Raven, y empezó a salir a la calle a prostituirse para ganar dinero y así poder
sobrevivir y sacar adelante esta familia de dos. La alegre y cariños Rachel se
convirtió en una Raven fría y antipática, una chica totalmente rota por todo lo
que ha vivido y que esconde un secreto que la rompe del todo. Si bien al
principio no me caía demasiado bien, me ha pasado como con Valeria: a medida
que he ido conociendo su historia he ido empatizando, incluso he llegado a
conectar más con ella que con Valeria, que a su lado se queda un poco sosa, sin
tanto trasfondo.
Simon, lo único que
ilumina la vida de Valeria, es un chico adorable que hace todo lo posible por
ayudarla e intenta conseguir alguna cosa mejor tanto para ella como para su
hermana.
Una de las cosas que
más me ha gustado de la novela, sin duda, es como escribe Clara Cortés. Tiene un
estilo muy personal, con muchas comas, rimas, es un estilo muy poético. Pese a
su juventud, desarrolla la historia de una manera muy madura, sobre todo
teniendo en cuenta los temas que trata: prostitución, depresión, etc. Clara Cortés
tiene una manera de escribir sencilla pero profunda que, si bien hace que la
historia sea lenta, engancha mucho.
Es una novela dura,
realista. Nos habla de los cambios que hace la vida, que a veces son tan
inesperados que la cambian completamente. El final ha sido completamente inesperado,
y tengo que decir que no me gustado demasiado, ¿o sí? Cuando lo he leído he
dicho ¡¡NO PUEDE SER!! Pero al leer lo que sucede después no me ha terminado de
decepcionar, así que podría decir que me ha dejado un sabor agridulce.
En conclusión, Al final de la calle 118 es una novela
realista que trata temas muy duros. Pese a que se desarrolla lentamente,
engancha, y es que el estilo de la autora es único. Si bien es una novela que
no me ha aportado nada nuevo, la recomiendo para desconectar de novelas más
pesadas.
.jpg)
