RESEÑA BILINGÜE
Título: El rastre brillant del cargol
Título original: -
Saga: -
Autor/a: Gemma Lienas
Traductor/a: -
Editorial: Fanbooks
ISBN: 9788415745839
Año de publicación: 2014
Edición: Tapa blanda con solapas
Nº páginas: 357
Precio: 14'90€
En Sam és un noi de setze anys que és síndrome d'Asperger. Això fa que sigui brillant en alguns aspectes però que tingui mancances en d'altres, per exemple en les relacions personals. Mentre en Sam, enamorat de la Martina, intenta establir-hi una relació, descobreix que la noia està en perill.
Un thriller apassionant que, de la mà d'un protagonista geek, posarà entre les cordes els covards que s'amaguen darrere la xarxa.
SENSE SPOILERS
El rastre brillant del cargol és una novetat editorial d'aquest mes. Quan vaig llegir el títol no em va cridar gens l'atenció però, quan vaig llegir la sinopsis el vaig afegir sense dubtar-ho a la meva wishlist. L'editorial Fanbooks me'l va oferir per ressenyar-lo i no vaig poder dir que no.
El vaig començar sense expectatives, sense saber que em trobaria, ja que no he llegit cap opinió. I m'ha agradat molt.
En Sam és un noi de setze anys que té síndrome d'Asperger. Està enamorat de la Martina, una noia que estudia a la biblioteca i, quan ell descobreix que algú l'està assetjant a través de les xarxes socials, intentarà descobrir qui és.
El llibre té pocs capítols, ja que són bastant llargs, però no es fan pesats en cap moment.
A cada capítol hi ha diferents punts de vista; el d'en Sam, que està narrat en primera persona, el de la Martina, que està narrat en tercera persona i el de l'assetjador, que també està narrat en tercera persona.
Tots els personatges estan ben construïts. En Sam és un protagonista que m'ha agradat molt. És un noi molt intel·ligent, una molt bona persona, però el síndrome d'Asperger fa que li costi relacionar-se amb els altres.
La Martina també m'ha agradat molt. És molt simpàtica i alegre, encara que té bastants problemes.
L'Iris és la germana d'en Sam. M'ha semblat una noia molt alegre i simpàtica.
Es nota que l'autora s'ha documentat molt sobre el tema per escriure el llibre. Tot és molt real, tant el síndrome d'Asperger com l'assetjament; el comportament de l'assetjador, les pors de la Martina... M'ha agradat la ''rutina'' i el vocabulari de l'assetjador quan està davant la pantalla, m'ha fet tenir calfreds.
El rastre brillant del cargol és un llibre molt real, amb una narració increïble que t'enganxa a les seves pàgines fins al final, un final sorprenent que et deixarà amb la boca oberta.
SIN SPOILERS
El
rastro brillante del caracol es una novedad editorial de este mes.
Cuando leí el título no me llamó nada la atención pero, cuando
leí la sinopsis lo añadí sin dudarlo a mi wishlist. La editorial
Fanbooks me lo ofreció para reseñarlo y no pude decir que no.
Lo
empecé sin expectativas, sin saber que me encontraría, ya que no he
leído ninguna opinión. Y me ha gustado mucho.
Sam
es un chico de dieciséis años que tiene síndrome de Asperger. Está
enamorado de Martina, una chica que estudia en la biblioteca y,
cuando él descubre que alguien la está acechando a través de las
redes sociales, intentará descubrir quién es.
El
libro tiene pocos capítulos, ya que son bastante largos, pero no se
hacen pesados en ningun momento. En cada capítulo hay diferentes
puntos de vista; el de Sam, que está narrado en primera persona, el
de Martina, que está narrado en tercera persona y el del acechador,
que también está narrado en tercera persona.
Todos
los personajes están bien construidos. Sam es un protagonista que me
ha gustado mucho. Es un chico inteligente, una muy buena persona,
pero el síndrome de Asperger hace que le cueste relacionarse con los
demás.
Martina
también me ha gustado mucho. Es muy simpática i alegre, aunque
tiene bastantes problemas.
Iris
es la hermana de Sam. Me ha parecido una chica muy alegre y
simpática.
Se
nota que la autora se ha documentado mucho sobre el tema para
escribir el libro. Todo es muy real, tanto el síndrome de Asperger
como el acechamiento; el comportamiento del acechador, los miedos de
Martina... Me ha gustado la ''rutina'' y el vocabulario del acechador
cuando está delante de la pantalla, ha hecho que tenga escalofríos.
El
rastro brillante del caracol es un libro muy real, con una narración
increíble que te engancha a sus páginas hasta el final, un final
sorprendente que te dejará con la boca abierta.
Muchas gracias a Fanbooks por el ejemplar.
Me gustan las portadas y me muero por leer A todos los chicos de los que me enamoré, aunque creo que esperaré a que se publique este.
